DAFO PROJECTES - CENTRE D’ART LA PANERA | LLEIDA
VESTÍBUL EAM LEANDRE CRISTÒFOL
17.12.15 - 26.02.16
To play with heights with a kind of void, exposició individual d’Ian Waelder, (Madrid, 1993), part d’una banda de la feina realitzada durant la seva estada de resident a Nau Estruch, i d’una altra, de certes notes extretes del llibre “The Forbidden Conjuction” (2011) que l’artista francès Raphaël Zarka relata a partir de diferents aspectes entre la pràctica de l’skateboarding i el treball en art, i en que els dos artistes comparteixen com a sistema de treball.
La pràctica de l’skate en si, inverteix la funció i significat dels materials i les formes de la ciutat en una mena d’escenari creat per subvertir les estructures urbanes concebudes pel descans i el confort. En vocabulari de Barthes, podem dir que el patinador es converteix en una manera d’existir a la ciutat com a “creador” més que com un simple “usuari”. D’aquesta manera, la pràctica del patí es defineix des de diferents eixos i confrontacions: la fragilitat del propi cos, l’ús dels materials, el pas del temps i la degradació de les coses, l’arquitectura -com convivim amb ella i fins a quin punt la utilitzem o no-, l’existència de l’espai públic, el so, els plantejaments invasius, el concepte de caiguda, fracàs, error … etc .., En definitiva, la gent que patina redueix la ciutat a la seva essència, és a dir, als seus materials i formes, i que posen en entredit els límits, que aquesta pràctica són sempre qüestionables.
Sota aquestes premisses, Ian Waelder part d’idees relacionades amb les altures, l’acrobàcia, el buit o l’equilibri; un discurs pròxim a la pràctica del monopatí que, de manera deliberada, atén els temors de l’acròbata que se sotmet al buit de la caiguda, i a la fragilitat dels elements. Una actitud irònica i inestable que apareix de manera voluntària i conscient, i es fa visible davant el desmoronament del “truc” del patinador. Per això l’artista planteja un projecte flexible carregat de subversivitat i capacitat desestabilitzadora en relació a la pràctica al carrer de l’skate. Una interacció entre fet artístic i el monopatí que ens porta a una primera peça textual que domina l’altura de la sala expositiva; The acrobat plays with heights, with a kind of void. By dominating his fear, he transforms it into a kind of Ally. He seeks to give us the impression that the void no longer exists for him. But this void which no longer exists for him must exist for the viewer, 2015; un enunciat on els signes de puntuació desapareixen generant d’aquesta manera en l’espectador una complexitat lectora. Un acte de desobediència davant l’establert, un fracturació sobre les regles, que d’aquesta manera fa evident que el skate no les té; al mateix temps constitueix un acte de sinceritat oculta del propi patinador -o de l’acròbata, o en aquest cas de l’artista- cap al temor de caiguda o de buit. Una segon treball To play with heights with a kind of void (1961, birth of Jay Adams), 2015, que, relacionat amb l’escultura i el objectual, traça un significat directe amb el text i l’equilibri, a partir de l’ajuda d’una simple cinta que subjecta els dos elements remetent (amb aquesta idea de inestabilitat) equilibri i vertigen, ja que en qualsevol moment pot derrumbar-se. Finalment s/t, 2015 una imatge de gran format en que apareixen les mans del patinador Omar Salazar mostrant les ferides de les seves mans a causa d'una caiguda en skate; un constructe cultural propi dels patinadors per consumir videos i imatges d'altres patinadors i que, de tant revisar-los se'ls fan seus. Una mena de pertinença d'algú altre que patina, que en aquest cas, apareix l’evidència de la caiguda. En definitiva, un projecte que mitjançant la ironia i l’ús del skate com a pràctica artística, genera un dispositiu sobre les relacions entre la inestabilitat i el nostre entorn més proper.
Ian Waelder: To play with heights with a kind of void
